Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Antiga Església
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Santa Maria es troba al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà (Sunyer d'Aguilar). Per les característiques de les restes que queden, podem datar aquest antiga església al segle XI. Tan sols queden dempéus el mur de tramuntana i el de ponent, amb un parament molt rudimentari disposat en alguns llocs en filades regulars i en altres desordenat. Al mur de ponent encara es pot veure la finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt. Per la banda de tramuntana l'església és voktada per una tanca de pedra. En l'interior és visible l'arrncada de l'arc triomfal i la de la volta que seria de mig punt i feta amb pedres posades a plec de llibre. No hi ha traces d'absis, així que no saben la forma de la planta de l'edifici. Al mig de la paret de tramuntana i recolzada en aquest mur, s'aixeca una torre quadrada construida amb carreus grossos i disposats en filades a trencajunt. És una construcció posterior, dels segle XIII o XIV, i podria ser una torre de vigilància que més tard serví de campanar. Està a punt d'esfondrar-se ja que la paret fa panxa cap enfora. En general les ruïnes estàn cobertes de matoll, fet que dificulta la visibilitat i estudi.
Seria aconsellable realitzar excavacions arqueològiques que permeterien determinar les característiques de l'església i la seva evolució històrica.
Història
L'església és situada dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i que més tard quedà integrada a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Va ser consagrada el 14 de juliol de 903 pel bisbe d'Urgell Nantigís (BARAUT, 1978), al lloc anomenat "Villa Hichilani", amb l'intenció, no de fer-la parròquia, sinó de ser un lloc d'oració i celebrar-hi el sacrifici. L'any 1183, es van fer llegats pietosos a l'església pel testament de Solextendis (AADD, 1985). Va mantenir el seu caràcter parroquial al menys fins al segle XIV, ja que l'any 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord, se li confirma aquesta categoria. El segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve del Pujol de Planès i més modernament ho fou de Sant Andreu de Gargallà. La església va ser abandonada al segle XVIII, quan va ser construïda una nova molt a prop amb la mateixa advocació.
Bibliografia
AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, 1. Pàg. 72. VIGUÉ, J.; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi Eds. Barcelona.
