Santa Margarida de Viladepost
Castellnou de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia. Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta que ha perdut la campana. A la façana de migdia hi ha l'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció "1646". A la part superior d'aquest portal hi ha una rajola amb el número 13, que conserva de l'època franquista. També hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. A la façana de sol ixent hi ha l'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques que la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt. El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques. A l'interior, davant de l'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions. Consta d'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l'absis, de la resta de la nau. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc. Ha estat restaurada recentment, pel que es va afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l'absis i entre els carreus dels murs.
Història
L'origen de l'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d'Argençola. La primera notícia documental que es té de l'ermita data de 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta. Actualment depèn de la parròquia d'Argençola, però antigament pertanyia a la de Ferrans. A l'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent, de poca entitat artística. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos. Ja a finals del segle XIII, apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost.
Bibliografia
AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona.
SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa.
VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca Editor. Manresa.
