Santa Margarida d'Ardola
Tavèrnoles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Santa Margarida d'Ardola, de la que només resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent.
Era una capella d'una sola nau amb absis semicircular, parcialment conservat, obert al cantó de llevant, i un atri o porxo adossat al costat de ponent.
També es conserva part de l'arrencada de la probable volta de canó que cobria la nau.
La façana de ponent presenta un portal adovellat amb arc de mig punt, del que només en resta l'interior, ja que la part exterior ha estat objecte d'espoli.
L'aparell és fet de blocs de pedra de grans dimensions, poc carejats, formant filades ordenades i uniformes. A l'interior del temple encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat.
A pocs metres a garbí de l'església, hi ha una gran pedra de 0,5 m d'amplària per 0,5 m d'alçària amb un solc, de funcionalitat desconeguda, tot i que podria formar part d'una columna de l'atri.
És lamentable l'estat de conservació en el que es troba aquesta antiga església, i són necessàries mesures urgents de consolidació de les restes, que evitin la seva desaparició definitiva.
Dibuix de l'església de Santa Margarida fet per Joaquim Vilaplana entre finals del segle XIX i principis del XX.
Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.
S'han de prendre mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament.
Història
L'església de Santa margarida d'Ardola es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola.
La primera referència documental de la capella és de l'any 1064. Fou considerada com a capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova.
L'ant 1855 s'intentà elevar a la categoria de sufragània, però seguí com a simple capella.
Segons Joan Guiu a la seva obra (vegeu bibliografia), l'any 1898 l'ermita ja es trobava en molt mal estat de conservació.
Finalment, va ser abandonada pels volts de l'any 1920, i durant la Guerra Civil (1936-1939) va començar a ensorrar-se.
Bibliografia
AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 623-624.
COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.
FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p.137-139.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).
GUIU i CASADESSÚS, J. (1898): Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José.