Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana.
Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior.
Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior.