Santa Margarida
Martorell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana.
Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior.
Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior.
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 03 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
Els terratrèmols de 1448 van provocar l'esfondrament de la volta i part dels murs i la van deixar en estat de ruïna. Al 1534 es va secularitzar l'església i s'hi van fer reformes que van reduir a la meitat les dimensions de l'església. Es va fer una nova façana que va dividir la nau en dos espais: l'est serà ocupat per l'església i l'oest serà utilitzat com a cementiri.
Aquestes reformes perduraran fins al segle XIX moment de desamortització; les últimes reformes es duran a terme cap a l'any 1870. Els esdeveniments de la guerra civil de 1936-1939 van causar importants danys a l'església, amb l'enderrocament de la coberta.
Bibliografia
PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.