Santa Magdalena de l'Espelt

Òdena

L'edifici va viure reformes importants, sobretot durant el segle XVII. Els seu servei era per a set cases agrupades que hi havia a l'Espelt, i les masies del voltant. Segons Xavier Jorba: "Disposava de fossar i les visites pastorals, quan en fan referència, no és a l'estat de l'edificació que devia ser bo, sinó únicament als ornaments. De l'església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès".
Segons Josep-Vicenç Mestre: "La capella romànica inicial fou erigida en un antic domini feudal del castell de l'Espelt, conegut des del 996, quan Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, està repoblant terres i castells a la frontera; entre d'altres actua a Maians, Òdena, Clariana, la Roqueta i a l'Espelt.
Aquesta església inicialment consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant; l'any 1318 trobem com a donats de Santa Magdalena a Sança Borrells i son marit Ramon Puig d'Òdena. Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena fins que el 1855 es decidí d'erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li assignà l'Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres".