Santa Magdalena de l'Espelt
Òdena

    Anoia
    Carretera BV-1038
    Emplaçament
    Prop del nucli de l'Espelt al camí de Sant Pere d'Ardesa

    Coordenades:

    41.59965
    1.59548
    382953
    4606280
    Número de fitxa
    08143 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Renaixement
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL núm. 5076-I (PGOU 13/12/2000)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, núm. 5871
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic/ Santa Maria, 2 - Vic
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    Església d'una sola nau i de planta rectangular. L'actual construcció és fruit d'una sèrie de
    transformacions practicades des del segle XVII fins als nostres dies. A la façana de ponent hi ha la porta adovellada d'entrada, i un campanar de cadireta amb quatre ulls en dos pisos, de construcció modern (1903). A la banda de tramuntana de l'edifici hi ha la sagristia. Des del segle XVIII té fonts baptismals i cementiri propi. Exteriorment els murs són arrebossats amb morter de ciment; cantoneres de carreus tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga.
    L'altar major està orientat vers a sol ixent i té dues capelles laterals. Interiorment està enguixada i pintada. En el decurs de la guerra civil fou molt malmesa. L'any 1970 es consagrà un nou altar, construït uns anys abans. Amb motiu del primer centanari de la parròquia, l'any 1977, es realitzaren noves obres d'embelliment i acondicionament.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    L'edifici va viure reformes importants, sobretot durant el segle XVII. Els seu servei era per a set cases agrupades que hi havia a l'Espelt, i les masies del voltant. Segons Xavier Jorba: "Disposava de fossar i les visites pastorals, quan en fan referència, no és a l'estat de l'edificació que devia ser bo, sinó únicament als ornaments. De l'església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès".
    Segons Josep-Vicenç Mestre: "La capella romànica inicial fou erigida en un antic domini feudal del castell de l'Espelt, conegut des del 996, quan Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, està repoblant terres i castells a la frontera; entre d'altres actua a Maians, Òdena, Clariana, la Roqueta i a l'Espelt.
    Aquesta església inicialment consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant; l'any 1318 trobem com a donats de Santa Magdalena a Sança Borrells i son marit Ramon Puig d'Òdena. Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena fins que el 1855 es decidí d'erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li assignà l'Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres".

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix.
    JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
    MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): "L'Espelt: Origen i Evolució", Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213.
    TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): "Òdena", Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189