Santa Magdalena de l'Astor
Pujalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar.
Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades.
D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures.
Història
L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany.
L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur.
L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia.
Bibliografia
AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.
CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic.
GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia.
MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia
PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya.
PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural.
PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
