Sant Vicenç de Conill Pujalt

    Anoia
    Pl. de l'Església. Conill

    Coordenades:

    41.72556
    1.46085
    371983
    4620451
    08176-10
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    XVII-XIX
    Bo
    Legal
    BPU. Catàleg de Patrimoni del POUM, 2007.
    IPA 5989
    Fàcil
    Religiós
    Privada
    Bisbat de Vic. C. Santa Maria, 1. 08500 Vic
    Dídac Pàmies i Marta Lloret

    L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX.
    És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any "1803". A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat "ANY 1859". La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any "1775". L'acabat exterior de l'església és la pedra vista.

    Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: "EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986".

    La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església.
    La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova.
    L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859.
    L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt.

    AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona.
    Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.
    FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): "Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII", dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona.
    GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix.
    GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): "Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)", dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada.
    LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia.
    PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural.
    PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana.