Santa Dorotea
Capellades

    Anoia
    Capellades
    Emplaçament
    Ajuntament
    317

    Coordenades:

    41.53146
    1.68574
    390360
    4598591
    Número de fitxa
    08044 - 240
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila.

    Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte.

    Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius.

    Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea.

    A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment.

    Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut.

    (Font: Jordi Castellví i Girbau)