Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri.
Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional.
La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent.
Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn.
(Font: Jordi Castellví i Girbau)
