Festes del carrer de Corpus
Capellades

    Anoia
    Capellades
    Emplaçament
    Ajuntament
    317

    Coordenades:

    41.53146
    1.68574
    390360
    4598591
    Número de fitxa
    08044 - 235
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ("portar la panera"), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a "treure ball" al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila.

    Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques.

    Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes.

    Al tombant de segle, "americanos" capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes.

    Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta.