Sant Vicenç
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta basilical, amb una nau central i capelles laterals comunicades entre si, i absis orientat a tramuntana. La façana principal conserva les característiques inicials del temple tot i que la part alta es va modificar més tard. La porta central està formada per un arc ogival apuntat i suportat sobre dues columnes laterals, conservant la primera fesomia; la part alta va ser modificada i remata l'edifici en una teulada a doble vessant amb una finestra apuntada al centre i tres a cada banda més estretes. A dins l'arc hi ha una ceràmica amb l'imatge de Sant Vicenç obra de Sendo Vall. A cada costat de la façana s'havia d'erigir una torre-campanar, però tan sols es va construir la del costat esquerre, amb tres pisos amb una finestra a cada cara i a cada pis i rematat el segon amb arcs cecs llombards. A la banda del campanar que dona a ponent hi ha un rellotge que va ser donat per Maria Ginferrer l'any 1920. Les façanes laterals exteriors estan decorades amb finestres ogivals cegues; tres a cada banda, tantes com capelles interiors. Entre el sostre de les capelles laterals i el de la nau principal hi ha el mur de la nau en el que s'obren finestres circulars que proporcionen llum natural a l'interior. La construcció és de pedra en els paraments i maó a les finestres i arcs cecs laterals. La nau interior es coberta amb volta de creueria i teulada a doble vessant de teula a l'exterior. Actualment la façana es troba arrebossada i pintada. És un edifici eclèctic, amb predomini del neogòtic (arcs ogivals, voltes de creueria), imitant l'estil gòtic, tot i que també té alguns elements del romànic, com els arcs llombards de la torre campanar.
Història
L'actual edifici de l'església parroquial de Sant Vicenç de Castellet va substituir una petita església romànica en créixer la població. Amb l'expansió industrial del municipi i l'increment de població que el va acompanyar, es va fer palesa la necessitat d'ampliar el temple existent o bé construir un de nou, impulsat pel rector mossèn Guiu. A l'acta municipal del dia 1 de març de 1872 (AMSVC) es fa la primera referència a la necessitat d'ampliar el temple i traslladar el cementiri que es trobava al costat. L'any 1877 es fa un expedient per demanar subvenció per erigir un nou temple. El 16 de novembre de 1879 es col·locà la primera pedra i es comença la construcció seguint el projecte de l'arquitecte Josep Torras i Argullol. El 21 de gener de 1881 es va beneir i inaugurar el temple, tot i que encara no estava acabat del tot degut a problemes pressupostaris. Encara al 1884 s'estava treballant en els fonaments. El 1927 encara faltaven moltes obres per tal d'acabar el temple, ja que l'Ajuntament va destinar diners a altres projectes més urgents, com el pont o el clavegueram. Abans de poder acabar les obres, el 6 d'octubre de 1934, amb motiu d'unes convulsions socials al país, es va calar foc a l'edifici destruint-se molts elements interiors com els retaules i ensorrant-se el sostre. Entre 1934 i 1935 es va reconstruir i es va transformar el seu aspecte per tal de donar-li la fesomia d'un edifici acabat tot i que diferent al projecte original. Es va modificar la façana principal seguint el nou projecte de l'arquitecte diocesà Josep M. Pericas, que no va incloure el rosetó central i la segona torre-campanar simètrica a la ja existent. En construir la nova església es va enderrocar l'antiga i es va canviar la ubicació del cementiri. La primitiva església advocada a Sant Vicenç es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Desconeixem l'estructura de l'antiga església, tot i que probablement seria de factura romànica i de petites dimensions. Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Pels volts del 1870 l'església de Sant Vicenç recupera les funcions de parroquial i són sufragànies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Pertany a la diòcesi de Vic. L'any 1920, Maria Ginferrer Viladés va llegar uns diners a l'església per tal de posar un rellotge al campanar.
Bibliografia
MONTANYA, F. (1948). Monografía histórica del castillo y santuario de Castellet. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, J. (1988). "L'església neogòtica de Sant Vicenç de Castellet: història de la necessitat i les dificultats econòmiques de la seva construcció". Dovella nº 29, Manresa, p. 13-17. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.
