Sant Romà de Sau Vilanova de Sau

    Osona
    Pantà de Sau
    A l'interior del Pantà de Sau

    Coordenades:

    41.97285
    2.39305
    449712
    4646940
    08303-130
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    XI
    Dolent
    Tot i que el campanar ha estat consolidat amb formigó a l'interior la resta d'estructures es mostren molt febles. Una actuació es complicada ja que la major part de l'any es troba sota les aigües del pantà. Tan mateix en moments de sequera seria convenient actuar-hi per tal d'evitar la seva degradació
    Inexistent
    IPAC núm. 24833
    Sense accés
    Simbòlic
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua. Carrer Provença, 204-208. 08036. Barcelona
    Joan Casas Blasi

    Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament.
    L'església de Sant Romà quan és visible es pot observar el seu estat ruïnós, a accepció del campanar que fou consolidat i a l'interior protegit amb formigó.
    L'edifici religiós fou l'antiga església parroquial. La seva orientació tal i com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic està orientada d'est a oest.
    És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que es conserva i que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards. A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó.
    A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants.

    Als voltants de l'església, en moments de sequera s'observen les restes de l'antic poble i del cementiri. Cal fer esment també que durant la sequera del 2004 afloraren a la superfície les restes d'un forn medieval i d'unes sepultures de lloses. L'excavació que es dugué a terme va permetre comprovar que aquest lloc fou ocupat ja des del segle X.

    Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917.
    L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada.
    Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch.
    El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones.
    El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia.
    El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà.
    El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament.
    Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües.

    A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
    PLADEVALL, Antoni (1998). "Sant Romà de Sau". Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.