Sant Quintí Montclar

Berguedà
Enclavament de Sant Quintí
A la zona del Balç de Sant Quintí. Es pot accedir des de la BV-4131 amb 4x4.
08130-47
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XI-XIX
Dolent
Es troba en semi ruïna
Inexistent
IPAC 3388
Difícil
Sense ús
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
María del Agua Cortés Elía

Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó amb un absis semicircular cobert amb quart d'esfera i orientat a llevant. La coberta era de teula àrab a doble vessant, però està totalment esfondrada i únicament queden les arrencades del perímetre. Els murs interiors descarreguen prop de la capçalera sobre dos arcs de mig punt, i encarar resta molta part de l'antic arrebossat de calç amb lleus traces de policromia mural datada al segle XVI. A la nau, a prop de la capçalera i als murs laterals hi ha dos arcs, el de la dreta es va obrir per comunicar amb un nou cos exterior que configura la sagristia, de planta rectangular sobresortint de la nau de l'església i cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a l'eix de la nau. La porta de l'església és a migjorn, formada amb un arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent, a l'extrem de la nau, hi ha un campanar d'espadanya que actualment només té un arc força malmès però que havia sigut de doble obertura, amb la columna central recolzada sobre el carener de la teulada. No es conserven les campanes. La mateixa façana té el mur del tester que sobresurt lleugerament respecte al nivell general de la teulada, en l'amplada del campanar. En la mateixa façana hi ha una finestra amb un únic arc. La segona obertura es troba al centre de l'absis, també una finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt; exteriorment l'absis té una cornisa que recorre el perímetre per sota l'arrencada de la teulada. El parament és divers depenent del sector, tot i que majoritàriament és de carreus petits disposats en filades regulars molt visibles a la zona de l'absis i del tester, en altres punts es veuen afegits possiblement degut a alguna campanya de reformes de l'edifici original. Resten també fragments de l'arrebossat extern. Al costat de l'església hi ha un edifici amb estructura de masia que feia funcions de rectoria.

Sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). El segle XVIII mantenia el seu lligam amb la parroquial. Actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna.
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona conserva una lipsanoteca (núm. 295) provinent d'aquesta església i de caire força rudimentari.
A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, el 1673. El Llibre o manual de comptes, 1673, per les obres de Sant Quintí, fet per Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. El Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i sufragània de Sant Quintí.

AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed.
Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 89.
Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona.