El Pujol de Sant Quintí Montclar

Berguedà
Enclavament de Sant Quintí de Montclar, camps de La Solana
Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí.
08130-48
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
XV-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
000300600DG05C0001QS
María del Agua Cortés Elía

La masia del Pujol de Sant Quintí és un conjunt format per dos habitatges i diferents coberts i pallisses destinats a la explotació agrícola i ramadera. Es troba a l'enclavament de Sant Quintí en la confluència de dos camins, i està envoltada de camps de conreu de cereals i una zona de bosc d'alzines a la carena de la Rovirassa. La casa principal és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, i s'estructura en tres cossos. És construït amb paredat irregular i amb cantoneres ben escairades. Annex davant la façana hi ha un cos afegit que cobreix la meitat de la façana i que forma un cobert a la planta baixa amb quatre arcs de maó rebaixat i una terrassa oberta al pis amb barana de barrotes de ferro entre pilars de maó. La porta principal és adovellada d'arc rebaixat de pedra, configurant una façana no simètrica. Per la façana de ponent hi ha un cos afegit que sobresurt de la façana principal delimitant un espai de pati davant la casa; l'edifici és de maó arrebossat i està cobert amb teulada d'un vessant. A la façana de tramuntana, que presenta només tres obertures al pis, hi ha un contrafort a l'extrem nordoest i és la que conserva més elements originaris, davant d'aquesta façana hi ha una bassa. La segona casa es troba a la banda sudest de la casa principal i ha estat fruit d'una rehabilitació recent d'una antic cobert. És un edifici de planta baixa i pis cobert amb teulada a doble vessant amb ràfec i carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent i al pati que queda entre les dues cases. És un edifici de paredat amb cantoneres de maó. A la façana principal hi ha una obertura d'arc rebaixat de maó a un lateral i que conforma un porxo. La façana sudest és simètrica i presenta grans obertures en planta baixa i pis. Els coberts i estables del voltant de la casa són majoritàriament edificacions modernes fetes amb maó o formigó.

Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,
transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta a la masia.

La masia del Pujol es una de les cases més antigues de la zona de Sant Quintí. La casa apareix al fogatge de 1497, en Pujol. El 1588 s'esmenta a Lo Pujol en un llistat de les "cases y homens que son per combregar y confessar en la parròquia de Sant Martí de Montclar" dins el Llibre de baptismes de Sant Martí de 1567-1652; i també a un manual de comptes de l'església de 1673, on s'especifica que els comptes els va fer la priora de Sant Quintí, llavors sufragània de Sant Martí, Mariana Ribera àlies Pujol, ja que seria d'aquesta casa. Els dos documents es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona, Al "Registro de casas de campo y aforados de guerra" de 1856 també apareix el Pujol on hi havia aforat Isidro Sant Martin. Possiblement fou una casa originada a finals de l'edat mitjana i que va ser ampliada i reformada en diferents etapes.

"Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". 1856. Document original. ACB.
Iglésias, J. (1991). El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona.