Sant Ponç de Molers
Saldes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església d'una sola nau de petites dimensions, capçalera a llevant amb absis semicircular, nau coberta amb volta de mig punt. Es va fer una restauració recent que ha restituït la porta original situada a la façana de migjon. La façana de ponent és coronada amb un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell que encara resta visible en els murs, original del segle XI o XII és de pedres petites, disposades regularment i rejuntades amb morter de calç. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó, que es va refer en la recent rehabilitació ja que estava esfondrada.
Història
Hi ha poca documentació referent a aquesta església, tot i que va ser construïda als voltants del segle XI. No exerciria mai com a parroquial, sinó que dependria del monestir del Sull o de Sant Sadurní de Maçaners, essent una capella rural. El 1311 i 1312 hi ha notícies històriques del vilar de Molers que era de Ramon de Vila i de Berenguera de Lillet. A finals del segle XV el matrimoni de Bartomeu i Violant de Guillemas li deixaven en el seu testament 1 ral. També devia ser sufragània de Sant Sadurní de Maçaners. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1632 es va fer una visita pastoral a la parròquia de Saldes que incloïa la visita a Sant Ponç de Molers. El visitador manà no celebrar més misses perquè l'església es trobava amb les portes obertes i en molt mal estat. La rehabilitació de Sant Ponç de Molers van consistir en la reconstrucció de la volta esfondrada, consolidació dels murs de la nau i es va recomposar el campanar d'espadanya. Sant Ponç és el 11 de maig, es fa una missa i la cantada dels goigs.
Bibliografia
AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3590. Generalitat de Catalunya. 1990. SANTANDREU, M.D. (2000). Passejada per la història de Saldes. A L'Erol, Saldes, nº 65. Pàgs. 10-15. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.
