Sant Pere de Savassona
Tavèrnoles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Pere de Savassona és un edifici de nau única, coberta amb volta de canó.
La nau fou sobrealçada posteriorment, capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec en degradació, i ornamentat interiorment amb cinc nínxols semicirculars. Interiorment, està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals.
La façana de tramuntana, a tocar de l'absis, presenta una absidiola semicircular, i a la façana de migdia hi ha un espai de planta quadrada, que correspon al temple original.
A ambdós costats de la nau, hi ha capelles laterals de factura posterior.
El portal d'entrada, situat a la façana de ponent, és coronat per un òcul i un robust campanar d'espadanya. La il·luminació de l'edifici es resol amb aquest òcul, les tres finestres de doble esqueixada de l'absis, i la resta de finestres a la nau, molt modificades.
Les façanes mostren ornamentacions, amb els clàssics motius llombards d'arcuacions cegues sense lesenes.
L'aparell és de carreuons de mides irregulars, escairats, disposats en filades regulars i uniformes, lligats amb morter de calç. En alguns punts de la façana es conserven restes de l'antic arrebossat.
Sant Pere de Savassona respon a la tipologia d'església habitual a Osona a la segona meitat del segle XI. Forma un conjunt amb el clos de l'antic cementiri.
Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.
Història
L'església de Sant Pere de Savassona es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona. Fou considerada com a parròquia als seus inicis, i posteriorment passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles.
La primera referència de l'església de Sant Pere és de l'any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l'alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu, que es troba a la parròquia de Sant Pere de Savassona.
L'any 1060 es feu una deixa per a la seva obra i la dedicació. És possible que aquest mateix any finalitzessin les obres de construcció del temple, que ha pervingut fins a l'actualitat.
L'any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, la infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona. L'any 1086 el bisbe Berenguer la infeudà novament al vescomte Folc i a la seva vídua, la vescomtessa Ermesenda.
Al segle XVI perdé les funcions parroquials i passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles fins a l'actualitat, a excepció d'uns anys al segle XIX en que recuperà la independència.
Al segle XVII, l'església fou objecte d'obres de reforma i ampliació, sobreaixecant la teulada i construint un portal nou a la façana de ponent, tancant el de migdia.
Durant la guerra civil (1936-1939) es perderen alguns retaules de l'interior de l'església.
Bibliografia
AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 615-616.
ASENSI, R.Mª (1999). "Osona". Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 148-149.
COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).
