Sant Pere de la Goda Argençola

Anoia
La Goda
A peus del turó de la Goda. Carretera C-241 km 15. Està indicat a la carretera l'indret de la Goda
688

Coordenades:

41.56239
1.45083
370824
4602349
08008-63
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Gòtic
XII-XIII
Regular
No perilla la seva integritat, però s'hauria d'actuar en el seu exterior. Sobretot la neteja del seu entorn més immediat.
Inexistent
IPA: 3967
Difícil
Sense ús
Privada
Bisbat de Vic. C/ Santa Maria, 1 - 08500 VIC
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella. La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya. En el seu interior no hi ha cap element.
Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII.
Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.

Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània.
La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda).
L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145. Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol.

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.