Sant Pere de Castanyadell
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És una església que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels anys. Actualment és una església de planta rectangular amb unes dimensions de 20x9 metres i orientada de Nord a Sud.
La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.
La porta es troba situada a llevant . Es troba coronada per un arc còncau rebaixat, Inscrita dins d'una decoració pentagonal, a la part superior del gablet es troba motllurat i acabat amb unes peces de pedra en forma de peons que decoren els angles. És una portalada pròpia de l'estil barroc.
La capçalera es troba a la banda de tramuntana, on es situa l'antic fossar. Per la banda de migdia s'adossa a l'edifici la rectoria i a llevant un parell de capelles laterals.
Damunt del portal hi trobem una torre campanar també d'estil barroc, amb finestres a cada una de les bandes acabades amb arc de mig punt. La coberta és de teula a doble vessant.
Pel què fa al parament es troba recobert per un arrebossat pintat de color blanc en alguns trams i salmonat en altres. Als angles de les façanes així com les obertures estan acabades amb grans carreus ben treballats.
Tot i ésser una església documentada a l'edat mitjana, no en resten parts visibles d'aquesta primitiva església. Tan mateix un bon estudi de paraments o bé la recerca arqueològica del subsòl podria posar de manifest la presència d'elements arquitectònics de la primera construcció.
Història
De Sant Pere de Castanyadell es tenen notícies històriques des del 1099. Tan mateix l'església actual data de 1717 coincidint amb l'augment demogràfic de la zona.
Al fogatge de 1553 es declaren 6 cases pertanyents a la parròquia de les quals encara es conserven el Riber, La Sala, Panissers i el Tortadès. El Jover, es troba en estat de ruïna així com també el Monnar.
El cens realitzat a Catalunya l'any 1626 apareixen també 6 cases i 52 persones, una de les vivendes estava valorada amb 1000 escuts i les altres 5 en 500.
El 1687 la zona era propietat del Marquès d'Aitona i hi vivien un total de 10 famílies.
El 1782 hi havia 12 famílies i 104 persones.
El Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 la descriu com un edifici religiós situat a 6km de la capital de l'ajuntament
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.