Sant Miquel de la Cortada
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII) situada en dependències del mas de la Cortada. Ha estat força modificada per remodelacions posteriors dels segles XVII i XVIII, les quals són difícils de precisar, ja que l'aparell dels murs presenta importants variacions i irregularitats, i la part que s'ajusta més a l'obra romànica (amb carreus de forma més o menys quadrada i ben disposats en fileres) es situa a la part superior dels murs. És una església d'una sola nau i coberta amb volta de canó. Fou bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas. El campanar originari fou substituït per un campanar d'espadanya d'època imprecisa. La façana principal, a ponent, té una porta d'arc de mig punt i, damunt d'aquesta, una finestra amb una senzilla motllura de punt rodó. A l'interior es conserven restes molt parcials de pintures del segle XVIII (recentment restaurades). La volta del sostre, avui enguixada, presenta una factura irregular i no sembla romànica. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada.
A les immediacions de l'església s'hi van localitzar restes de tombes antropomorfes.
Inscripció a la sepultura del paviment: "VAS DE ANTONI LLUCH I CURTADA I DELS SEUS. ANY 1697".
Entre els murs de l'església es va recollir una destral de pedra polimentada (de la mateixa tipologia que les pròpies del neolític) i una figureta de marbre corresponent a un sant.
Història
És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. Conserva la tomba d'Antoni Lluc i Cortada, emparentat amb els comtes de Merlès, de l'any 1697, que eren els propietaris del mas. Dels segles XVII-XVIII són les modificacions de l'estructura romànica de l'església. L'any 1746 n un document de compra-venda figura l'església com a parròquia i ambel nom de Sant Miquel dels Lluchs. La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig de l'any 1745 ja esmenta la tradició de fer missa "Dia 29 Sant Miquel Arcangel, se deu dir un ofici a la capella rural de Sant Miquel dels Lluchs y han de donar dinar en dita casa al prior, vicari y escolà..." .
Aquesta propietat va pertànyer a la família Oriola-Cortada fins a principis del segle XX, després va ser propietat dels Bosc i dels Monell, i l'any 1934 Lluís Roset, el besavi de l'actual propietari, va adquirir la propietat del mas. Aleshores l'església encara tenia un porxo davant la façana.
Bibliografia
SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62.
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa B.12
