Sant Miquel de Gallifa Sant Boi de Lluçanès

Osona
Sector nord-est del terme municipal
A 5550 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 2'500
08201-3
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
XI-XVII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. 1993
Sí, IPA. 23623
Fàcil
Religiós
Privada
Ref. cad.: 000100DG35G007
Jordi Compte i Marta Homs

Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l'extrem nord oriental del terme municipal a l'oest de la masia de la Gallifa, sobre un turó. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó interior i teula àrab exterior. Les parets exteriors són de maçoneria irregular amb cantonades diferenciades, totes les parets són llises menys la de l'absis que té un fris de tres sèries d'arcuacions cegues separades per bandes llombardes, les dues sèries laterals presenten quatre arcuacions i la central cinc. A l'absis també s'obren dues finestres, una central i l'altra al sector sud, la part inferior presenta una doble bancada. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una petita campana. La façana sud presenta una finestra esqueixada tapiada.
Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle XI a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya de finals del segle XII o principis del segle XIII, i la tercera en la reconstrucció de la porta al segle XVIII, al lloc del mateix portal original.

A l'església de Sant Miquel s'hi celebra missa cada any per Sant Miquel.

Sant Miquel de Gallifa es troba documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i apareix amb en nom de Vila-Seca, el 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tingués culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. En un informe del bisbat consta que a mitjan del segle XIX s'hi deia una missa anual el dia 8 de maig. Devastada el 1936 fou oberta al culte fa pocs anys des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit).
GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín.
PLADEVALL, A (1975). "Sant Miquel de Gallifa" dins Full Diocesà núm. 3332, Vic, 23 de febrer de 1975.
SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.
Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.