Sant Martí Sescorts L'Esquirol

Osona
C/ de l'Església s/n, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol).
475 m
08254-198
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Barroc
XI / XVII
Bo
Legal
Catàleg de béns a protegir POUM 2007, E13. Bé d'interès local.
Sí. IPA: 22705.
Fàcil
Religiós
Privada
4216207DG4541N0001SX
Virgínia Cepero González

Església romànica de planta en forma de creu llatina, amb una nau amb transsepte, rematat amb un absis central i dues absidioles.
Interiorment, la nau és coberta amb volta de canó reforçada amb tres arcs torals. L'absis central presenta quatre nínxols absidials.
La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, sobreaixecada posteriorment. El mur de ponent sobrepassa el nivell de la teulada, seguint la forma inclinada dels vessants. En aquest mur hi ha l'actual portal, d'arc de mig punt adovellat, d'època barroca, amb la dovella central decorada, damunt de la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. De la primitiva porta d'entrada a l'església, situada al mur de migjorn, se'n conserva només l'obertura.
Exteriorment, l'absis central te arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes i presenta tres finestres. És cobert amb una teulada que desfigura el seu aspecte original. L'absis romànic lateral que resta també presenta arcuacions llombardes, en sèries de quatre entre les lesenes; té centrada una finestra de doble esqueixada. És cobert amb teulada de lloses de pedra.
A la part alta de les façanes de tramuntana i de migjorn de la nau, hi ha un fris d'arcuacions i finestres cegues, les de tramuntana tapades per l'arrebossat de la paret. Sobre les arcuacions, hi ha una barbacana de lloses.
A la part de tramuntana i adossat a l'angle nord-est del creuer, hi ha un campanar romànic de planta quadrada, d'uns 20 m d'alçada. Es desenvolupa en tres nivells de finestres, a més de la planta, a la que obre la porta d'entrada des de la nau de l'església. El primer nivell correspon a una finestra d'arc de mig punt en cadascun dels seus murs i en el segon, finestres geminades estretes i altes. Actualment, es troben tapiades, a excepció de la que hi ha oberta al costat nord del primer nivell. El darrer pis ja no pertany a la construcció romànica i presenta una finestra a dues cares i dues a les altres. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants.
L'aparell dels murs, tant del campanar com de l'església, és fet amb pedres de mida mitjana carejades, disposades regularment fent filades, lleugerament arrebossats.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven fragments de les pintures murals que decoraven l'absis, que foren arrencades l'any 1934.

L'església de Sant Martí Sescorts formava part, inicialment, del terme de Roda i, posteriorment quan aquest es va desintegrar, al del castell de Manlleu. Als seus inicis ja tenia funcions parroquials.
L'església romànica, consagrada l'any 1068, va ser construïda en substitució de l'església anterior, documentada l'any 934.
La solemnitat de la seva acta de consagració, consignada per Guillem de Balsareny, bisbe d'Osona, indica la seva importància.
Al segle XII es va vincular al priorat canonical augustinià de Santa Maria de Manlleu, conservant les seves funcions parroquials. Els priors de Manlleu proveïen els preveres de l'església de Sant Martí Sescorts.
Al segle XVII, es va construir el portal de ponent i, al segle XVIII, la sagristia i un altar lateral.
Des del segle XV fins a final del XIX, va tenir com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet).
Malgrat les seves funcions parroquials, des de l'any 1670 fins al 1939, els rectors residien al costat de l'església de Vilanova, on tenien la rectoria i celebraven normalment el culte.
La rectoria, que es troba adossada a l'església, va ser construïda modernament amb elements procedents de l'antiga parròquia de Sant Maria de Vilanova. A la llinda del portal hi ha la següent inscripció: "PAV 1686 VICES. Maria Sin pecado Concebida".

ALBAREDA, J.; MOLIST, M. (1973) "Sant Martí de Sescorts". Recerca. (G.A.E.C.), núm. 24, abril 1972/1973.
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
CARBONELL, E. (1975) L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Barcelona: Edicions 62, p. 19 i 20.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PLADEVALL, A.; i BENET, A. (1986) "Sant Martí Sescorts" Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 563-575.