Sant Martí de Mosqueroles Fogars de Montclús

Vallès Oriental
Mosqueroles
Al nucli urbà de Mosqueroles.
404

Coordenades:

41.72819
2.4432
453691
4619748
08081-49
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
XII-XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Fogars de Montclús.
Sí, IPA: 28760
Fàcil
Religiós
Privada
3599004DG5139N0001TI
Virgínia Cepero González

El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia originaria del temple.
És una edificació de planta en forma de creu grega; la volta és de mig canó, amb absis quadrat. Hi ha capelles a banda i banda del temple amb arcs de mig punt.
Es pot distingir la nau primitiva romànica, tot i que el tram de l'oest sembla reconstruït. També podria correspondre a l'antic temple, la base del campanar i la volta. De totes maneres, l'interior de l'edifici està arrebossat i pintat, fet que dificulta la interpretació cronològica dels elements. La primera capella de la dreta, de planta semicircular correspon a una reforma posterior.
L'edifici actual es va capgirar probablement a inicis del segle XIX, i el presbiteri es situa a la banda occidental de l'antiga església, mentre que la façana correspon a l'antic emplaçament de l'absis. La façana de la banda oriental és de capçalera, amb un gran finestral rodó.
El campanar, situat a prop de la façana de migdia, és de planta quadrada de torre, corresponent a una reparació de finals del segle XIV, amb finestrals de punta d'ametlla, rematat amb una piràmide i amb esferes en els quatre angles.
L'any 1985, quan va ser confiada a Sant Celoni, va ser objecte d'una restauració, que va permetre la renovació de la coberta i la independència de l'edifici de la rectoria.

El lloc de Mosqueroles, sota la forma Moscheroles o Muscharoles, és citat per la documentació des dels anys 978 i 984. No se sap des de quan existeix l'església de Sant Martí, però sí que fou renovada i consagrada el 10 d'octubre de 1104 pel bisbe de Barcelona.
Segons la documentació del segle XIII, era una petita parròquia i de poc valor econòmic que pagava la taxa per la dècima a Roma més pobre de tota la zona.
L'any 1379 el campanar fou reparat. L'església fou totalment modificada l'any 1802.

- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.
- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.
- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 64-65.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).
- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 147-153.