Sant Cristòfol de Fogars Fogars de Montclús

    Vallès Oriental
    Sant Cristòfol
    Cal prendre el trencall que surt després del revolt al PK 12 de la carretera BV-5114.
    614

    Coordenades:

    41.73513
    2.45378
    454576
    4620513
    08081-48
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    XV-XVII
    Bo
    Legal
    Normes Subsidiàries de Fogars de Montclús.
    Sí, IPA: 28761
    Fàcil
    Religiós
    Privada
    002013100DG52A0001BO
    Virgínia Cepero González

    Sant Cristòfol de Fogars és un edifici d'una sola nau. La coberta és amb volta de canó, l'absis és semicircular orientat al nord, i té dues capelles laterals amb ogives que li donen planta de creu. A sota el cor, cobert també amb nerviacions, hi ha una clau de volta amb un anagrama de Jesús i la data 1639. El temple correspon a la fi del segle XIV o inicis del segle XVII, tot i que és d'origen romànic.
    L'aparell de l'absis presenta filades de carreus de dimensions irregulars, així com dues espitlleres no originals. El fet que l'arrencada de l'absis no es diferencïi clarament respecte a la nau, permet deduir que l'edifici actual es va capgirar amb una orientació transversal a l'edifici primitiu romànic.
    De la primitiva església només es conserva part de l'antiga portalada romànica de marbre, amortitzada com a muntants de la finestra de la sagristia.
    Els murs de l'església són de carreus rejuntat amb morter de calç. El campanar, situat a l'angle sud-oest, és esvelt i de planta quadrada, amb murs de paredat carrejat i pedres cantoneres, amb obertures d'arc de mig punt als quatre costats, doble al costat sud; és coronat amb una coberta amb teulada piramidal.

    Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081146.

    El lloc o terme de Felgars o Falgars, dintre la demarcació del Castell de les Agudes, s'esmenta des dels anys 1066 i 1082, a la primitiva documentació de Sant Marçal de Montseny.
    Fou l'any 1144 quan es va consagrar una nova església a Sant Cristòfol, que era la parròquia que satisfeia les necessitats religioses a tota una sèrie de masies disperses pel voltant.
    L'any 1413 la parròquia tenia només 10 famílies i ja a l'any 1421 només 13 famílies, fet pel qual va ser és unida com a filial a l'església de sant Martí de Mosqueroles l'any 1452.
    L'any 1508 fou ampliada amb dues capelles cobertes amb volta de creueria, l'una avançat el segle XVI i l'altra el 1639, època en què es capgiraria o modificaria també tota l'estructura romànica llevat de l'absis.

    - AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.
    - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.
    - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.72-73.
    - GAVÍN I BARCELÓ, J.Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic, p. 51-55.
    - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).
    - MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p.79-85.
    - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.
    - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.46.