Sant Martí de Llavaneres o de Minoves
Olvan

    Berguedà
    Llavaneres
    Emplaçament
    Camí que va des de cal Rosal a Montsent

    Coordenades:

    42.077903296692
    1.8857873534511
    407836
    4659026
    Número de fitxa
    08144 - 65
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli.
    Protecció
    Legal
    BCIL (DOGC. 1660 de 23.10.1992)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CC.AA. núm. 6469 i IPA, núm. 3470.
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00015
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.

    Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.

    Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya