Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves
Olvan

    Berguedà
    Llavaneres
    Emplaçament
    Camí que va des de cal Rosal a Montsent

    Coordenades:

    42.076836204102
    1.8849502184737
    407765
    4658909
    Número de fitxa
    08144 - 64
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments.
    Protecció
    Legal
    BCIL, DOGC núm. 1660, de 23.10.1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CC.AA. 6469
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00015
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.

    AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.

    BUSQUETS, J. (2002): "Cal Rosal, un poble original", a l'Erol , Suplement núm. 1.

    Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.

    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya