Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.
Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.
Història
Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.
Bibliografia
AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.
BUSQUETS, J. (2002): "Cal Rosal, un poble original", a l'Erol , Suplement núm. 1.
Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya