Sant Julià Argentona

Maresme
Nucli urbà. Plaça de l'Església.
08009-171
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
XVI
1515
Podrien ser Miquel Canut i Perris Absolut, mestres de cases
Bo
Inexistent
Sí IPA: 5/8309
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona
Anna Soteras i March / ACTIUM

Església de planta de creu llatina, amb una nau central i dues laterals, més estretes. Estructura de pilatres i voltes apuntades, amb les claus de volta esculpides. La façana, amb una acabat arrebossat, presenta elements decoratius de pedra de Montjuïc. Magnífica rossassa que remata el portal, d'un estil gòtic tardà. Els dos sarcòfags que flanquegen la portalada són procedents de Sant pere de Clarà. La torre adossada manté les façanes de pedra vista, i les dues finestres amb arcs apuntats i les gàrgoles en les quatre cantonades.

En el seu interior es conservava un bell retaule gòtic del pintors barcelonins Nicolau de Creyensa i Jaume Forner i del mataroní Antoni Rupit (1531), que fou destruit en el periode 1936-39, juntament amb la trona i el retaule del Roser. Els tapissos que decoren l'altar major són de Grau Garriga.

Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Durant el segle XVI es va subsituïr l'antiga església per l'edifici actual, per iniciativa de Lluís Desplà, aleshores rector. Essent Argentona sota la baronia dels Desbosch, l'església parroquial i la seva rectoria tenien una especial importància respecte d'altres parròquies de la contrada. Segons Francisco Zamora, consta que des de 1676 el rector d'Argentona era canonje de la Seu de Barcelona

CIRICI, Alexandre (1979) l'Art Gòtic Català (segles XV i XVI). Edificions 62. Barcelona.

BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró

Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. (Vol. 6: El Vallès i el Maresme). Pp. 403-407