Sant Joan del Prat
Taradell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Joan del Prat és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la qual s'hi va fer una reforma al segle XVIII, en què es va obrir un nou portal a la façana de ponent i es va refer l'interior.
És un edifici construït sobre un petit promontori, que fa que s'hi hagi d'accedir per unes escales i que tingui una bona visibilitat. És de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de ponent, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: "1752" amb el monograma "IHS" intercalat. La nau està coberta amb volta de canó dividida per dos arcs torals, que descansen sobre uns cornisa motllurada sostinguda per pilastres amb capitells cornitis. El presibteri està definit per un retaule barroc, a la part posterior del qual hi ha una petita sagristia coberta amb volta d'aresta. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb un enteixinat senzill i separat de la resta de la nau per un cancell. Com a úniques obertures de la capella tenim un òcul amb vitrall sobre el portal i una petita espitllera amb esplandit en un costat de l'absis, tot i que s'observen restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis i del portal original d'arc de mig punt al mur de migdia. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent. La coberta està feta amb teula àrab. El mur de tramuntana es troba reforçat amb tres contraforts. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades, i es troben revestits amb morter de calç.
També es coneix com a Sant Joan del Colomer.
Història
La primera referència documental de la capella la trobem en la seva acta de consagració, datada de principi del segle XI. Tot i així, sembla que es tracta d'un document falsificat del segle XII. Sí que està ben documentat que el dia 23 de gener de 1099 la capella fou cedida per Damlau Icla, junt amb tots els seus béns, a la pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, que en mantindria la tutela fins al segle XVI. Al segle XII funcionava com una capella rural on assistien habitants dels nombrosos masos documentats a la zona, no arribant a ser mai una parròquia. Al segle XIII el mas Colomer ja n'era benefactor, i la propietat seguia essent del monestir. L'any 1329 Berenguer sa Masó, prepòsit de Sant Tomàs, va encomanar a Mn. Pere Serra a cuidar-se també de la capella de Sant Joan del Prat, a banda de la de Santa Maria de Mont-rodon. Després de la pesta negra, en tenia cura Maria, vídua d'Arnau Vilaseca. El culte a la capella es va mantenir al llarg dels segles, i hi trobem diversos llegats en els testaments dels feligresos. En la visita pastoral de 1686 consta que es troba en mal estat de conservació, tot manant que els habitants dels masos Colomer, Tosell, Om i Gorombau que en tenien cura la reparació de la volta i el cor de l'edifici. Des de 1877 pertany a la parròquia de Tona. Durant la Guerra Civil fou saquejada i profanada, tot i que va poder salvar-se el retaule del taller dels Ral de Vic.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.
