Sant Joan de l'Avellanet
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana. L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior. La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església. A l'altre banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
L'any 1992, un campament realitzat pels "Eclaireuses i Eclaireus de France", van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.
Història
La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d'Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que "l'església sigui ben adaptada". Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració. L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.
Bibliografia
CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.
