A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenien des de feia un mínim de quatre generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys a la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). La família Corbera s'ocupà de la restauració d'aquest Sant, que cada any era dut a l'església el dia de la seva festa, tal vegada a causa d'una tradició amb llunyanes arrels de la casa. Foren lliurades juntament amb un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals, tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere), ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.