Sant Pere
Arenys de Munt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Pere, dempeus (115 x 67 x 30). Manté a la vista el treball originari. Té les mans amputades i ha sofert de la pèrdua quasi total de la policromia. S'observen fissures verticals de la fusta i petites perforacions de corcs. La barba és curta i els cabells retallats tan habituals en la iconografia del Sant; manté semblances sorprenents amb quatre caps de l'Apostolat de Calella que reprenen els mateixos elements, però altres recursos de caracterització fisiognòmica de la imatge de talla - com la formació dels pòmuls, la disposició de la boca i dels ulls, les arrugues del front, els plecs de les orelles, etc. - i que es repeteixen encara més sovint en els bustos de pedra.
Segons Joaquim Garriga i Riera, professor del Departament d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, caldria una urgent restauració de les restes de policromia que encara té adherides, i potser un tractament conservatiu de la fusta.
Història
A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenia des de feia almenys 4 generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys en la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). Fou lliurada juntament amb la talla de Sant Joan Baptista i un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere) ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.
Bibliografia
GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12
