Església d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia del primitiu temple.
És d'una sola nau, llarga i sensiblement rectangular, coberta amb volta de canó seguit. Antigament tenia tres absis de forma trilobulada, posteriorment modificats per la construcció de les capelles laterals, dues d'elles cobertes amb arcaria i plementeria gòtiques, i les altres dues cobertes amb volta d'aresta.
L'absis lateral de la banda de migdia va quedar escapçat en el moment que es va construir la sagristia, i posteriorment es va modificar per tal de recuperar, en part, la seva originaria forma trilobulada.
En quant a les obertures del temple, hi ha una finestra de doble esqueixada a l'absis central i una finestra d'escletxa a l'absidiola lateral esquerra. A la banda de migdia, al final del mur de la nau, hi ha una finestra de doble esqueixada, i a la façana de la banda oest, una finestra d'escletxa.
A l'interior de l'edifici l'aparell és arrebossat, a excepció de les parts baixes dels murs de l'absis, l'absidiola nord i part de la paret frontal. A l'exterior, tot i que encara conserva l'arrebossat, s'intueixen els petits carreus irregulars.
La coberta és de teula àrab amb un petit ràfec de llosa de pissarra.
El campanar, construït l'any 1680 al mateix temps que el comunidor, es situa a la façana de ponent, és de planta quadrada i cos per a les campanes amb set obertures de mig punt, coronat amb merlets, i coberta piramidal. Té accés des de l'exterior per mitjà d'una original escala sobre una arcada .
A l'exterior de l'edifici es troba el Comunidor, un petit recinte porxat que consta de quatre pilars que sostenen una teulada on s'aixopluga el pedró en què hi ha la creu. Des del comunidor el sacerdot orava per protegir les collites de les tempestes i per beneir la població en jornades de caràcter solemne.
El Comunidor va ser restaurat l'any 1983 per la Diputació de Barcelona en coincidència amb les obres de reforma de l'església de Sant Esteve.
