Sant Benet Monistrol de Montserrat

Bages
Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida.
08127-69
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Privada
Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
Helena Garcia Navarro

Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana.
La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central.
A les parets laterals presenta petites obertures.

Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes.
Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi.
La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822.

Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). "Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural". Barcelona: Pòrtic guies.
Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.