Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara a l'actualitat. Les primeres notícies es remunten a l'any 905, quan fou consagrada l'església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí "ipsa sufraganiola Sancti Agustini". En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i en canvi hi apareix la de Sant Genis de Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima de 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731. Així doncs, de l'edifici antic no sembla que en resti res, si bé en podria quedar algun mur aprofitat en fer-hi les diverses reformes que han conformat el temple actual.
