Salt de La Pedrera ( Pedrera) Sant Llorenç d'Hortons

Alt Penedès
La Pedrera - La Rierusa
145

Coordenades:

41.47117
1.84086
403211
4591712
08222-195
Patrimoni immoble
Obra civil
Romà
Medieval
Modern
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08220A008000060000PD
Jordi Montlló Bolart

A llevant de la masia de La Pedrera hi ha el Torrent de La Rierussa, que en aquest tram baixa de La Torreta i s'ajunta més avall amb el torrent de La Fontsanta. L'actual carretera de Sant Llorenç a Sant Joan Samora passa per damunt d'aquest torrent i ben prop es troba un salt amb una formació geològica similar al salt de Can Raimundet, on s'observa un gran bloc de pedra tallat en escaire de 90 graus. També s'observen les parets ben retallades i que semblen haver estat aprofitades per l'extracció de pedra en una època indeterminada, l'únic record que es conserva el topònim de la casa "La Pedrera". Aquesta pedrera es trobava al costat de l'antic camí que unia Sant Llorenç amb Gelida passant per Can Raimundet, on s'hi que es troba documentada la pedrera d'adscripció cronològica en època romana. El salt del torrent de la Pedrera és un salt d'aigua d'uns quinze metres d'alçada, la plataforma del qual es troba ubicada gairebé a tocar d'una corba molt pronunciada de la carretera. El règim de precipitacions fa que en algunes ocasions aquest torrent pugui adquirir cabals considerables envaint les terres conreades, dipositant graves o bé ocasionant erosions importants a nivell de les parets o timbes.
El registre sedimentari comprèn bàsicament el període Miocè, amb registres de terres, gresos i de sediments ocres i grisos molt fins d'ambients marins. Per sota els blocs de pedra tallats de l'antiga pedrera s'observen localitats paleontològiques de fòssils marins. Malgrat el perill que presenta aquest indret, s'hi poden observar les marques de piqueta recents per a l'extracció de fòssils. La vegetació de l'entorn és exuberant, i la gran quantitat de bardissa, lianes i arbres caiguts, especialment pi blanc, juntament amb la manca de terreny atalussat, impedeixen l'accés al llit del torrent. La vegetació arbòria a les parts més altes del salt és la de pi blanc amb alzinar, algun ullastre jove i brolla de romaní. A la part més inferior del torrent, en el tram del salt la vegetació de ribera és gairebé inexistent.

MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28.
RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.

Resulta difícil adjudicar una cronologia a la utilització d'aquesta pedrera, bàsicament perquè no hi a cap estudi fet, ni cap referència bibliogràfica. La memòria oral no recorda cap explotació en aquest indret, tampoc hi ha cap document d'època moderna o medieval, fins ara, que en parli. Passa quelcom molt semblant al cas de la Pedrera romana de Can Raimundet. Però fins que no hi hagi cap certesa només es pot especular. Els torrents i xaragalls són en realitat perfils excavats durant les darreres glaciacions, en aquest sentit, tenim uns torrents ben encaixats: Torrentfondo,t. Rierussa, Muç, etc..