Alzina de Can Torres
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida
    155

    Coordenades:

    41.44673
    1.82392
    401760
    4589018
    Número de fitxa
    08222 - 193
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    08090A012000010000ZY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular.
    Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...).
    Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent.

    La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .

    Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia.

    BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona
    MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona
    MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona
    PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona
    PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.