Salt de Can Raimundet
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    La Rierussa. Al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet
    86

    Coordenades:

    41.46069
    1.85611
    404469
    4590532
    Número de fitxa
    08222 - 152
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08220A007090080000PG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins caure per un salt d'uns sis metres d'alçada,produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d'un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s'endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera. En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d'una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d'Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis. Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l'Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta , s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha presència d'algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l'herba sabonera (Saponaria officinalis), l'ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals. Pel que fa a l'herbassar predominant a proximitat de l'aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l'herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus).
    La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis,malgrat és difícil detectar-ne per l'època de l'any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc.

    El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com Can Parts i la Pedrera . Destaquem un càrreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana.

    El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.
    Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre.

    BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona.
    LLADÓ, Oriol i Eritja Roger ( 2012). Un viatge pel Penedès submarí. Descobrir núm. 177, gener.
    RIUS FONT Lluís ( 2007) La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major
    RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.