Safareig i font de n'Homs Dosrius

Maresme
Carrer Major - Canyamars
Sota del carrer Major, davant de la plaça de la Germandat
209m

Coordenades:

41.60068
2.44679
453899
4605589
08075-193
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Ref. Cad.: 4058210DG5045N
Adriana Geladó Prat

Conjunt aïllat i restaurat format per una bassa, amb un safareig i una font integrats. La bassa és de planta irregular i perfil allargassat lleugerament arrodonida. Està formada per un muret semisoterrat amb el parament arrebossat i rematat amb una filada de maons plans. A l'interior presenta un revestiment lliscat i un paviment enrajolat a la mescla. A la cara de migdia s'ubiquen tant el safareig com la font. El safareig és de planta rectangular, està delimitat de la bassa amb un muret d'obra arrebossat i connectat amb la font per una petita obertura circular. Els maons que recorren el seu perímetre estan inclinats per facilitar el rentat. La font presenta una pica rectangular, amb obertura cap a la bassa. L'aigua emanava a través d'un broc metàl·lic, encastat en un pilar d'obra rematat amb una pedra de granit. En l'actualitat, l'aigua brolla d'un pilar bastit amb pedra situat a l'extrem de tramuntana de la bassa, sota del carrer Major.

El seu entorn està arranjat i el conjunt senyalitzat.

Inicialment, aquest conjunt formava part de les propietats de la masia de ca n'Homs, situada damunt seu. Tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua per regar els camps, per a usos domèstics i per rentar la roba. L'aigua de la font provenia del canal de can Vidal mitjançant una mina situada al nord, per sobre del carrer. Les obres de restauració del conjunt es van iniciar a finals de l'any 2015 i van finalitzar el mes d'agost de l'any 2017. L'execució va anar a càrrec de la Brigada Municipal de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Dosrius, previ conveni amb l'empresa propietària dels terrenys. Es va restaurar el safareig i es van resoldre les filtracions d'aigua que patia la font. Segons les fonts orals, aquest espai també era un lloc de trobada per la gent del poble, un espai social on relacionar-se. Es netejava dues vegades l'any (abans de la Festa de la Germandat de Sant Josep i de la Festa Major d'estiu). Al costat de llevant hi havia dos pollancres bicentenaris que van desaparèixer. A migdia encara es conreen uns horts, a la zona de les feixes del safareig. Antigament havien estat conreades pels masovers de la masia de ca n'Homs.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: : I.S.17/178. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 17. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.