Safareig d'en Mandri
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està situat sota un talús del carrer de Lluís Moret, en una antiga zona d'horts. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, amb una filada de maons a la part superior. A la banda de migdia hi ha la zona destinada a safareig, reformada, i un banc corregut adossat al parament i amb les mateixes característiques constructives que la resta de l'estructura. Destaca una canalització rectangular paral·lela al talús de terreny, que distribuïa l'aigua del safareig per regar els horts. Al costat de ponent de l'estructura, a l'altra banda del carrer, hi ha la boca d'una mina tancada amb una portella metàl·lica.
Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
El topònim Mandri apareix documentat per primera vegada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ("Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570"). En aquest document hi apareix citat "Mas Mandri de Dosrius, amb les seves terres confessat per Arnau de Rey". La masia de can Mandri (o cal Rei) fou derruïda cap a l'any1930, quan la propietat fou adquirida pel propietari de can Serra, situada damunt del safareig. L'aigua de la que s'alimentava provenia de la mina situada a l'altra banda del carrer.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.12/173. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 16, 18.
