Roca Llobatera
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona.
La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup.
Història
Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres.
Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien "El Maño" perquè venia de l'Aragó.
Bibliografia
BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65.
FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6.
RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
