Roca Llobatera
Cabrils

    Maresme
    Roca Llobatera a la Serralada de Marina
    Emplaçament
    Entre la Font d'en Didol i la pedrera; per sota la Cova d'en Joan

    Coordenades:

    41.53158
    2.34658
    445490
    4597976
    Número de fitxa
    08030 - 13
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Estat de conservació
    Dolent
    Sediments molt erosionats.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA) Núm. 13
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 010A00003
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona.

    La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup.

    Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres.
    Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien "El Maño" perquè venia de l'Aragó.

    BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59.
    BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
    CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65.
    FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6.
    RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26.
    RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.