L'Alzina surera
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Zona afectada per la construcció de xalets de la urbanització Can Tolrà. En les obres d'un dels xalets aparegueren restes d'una construcció d'època romana, amb parets, paviments i ceràmica composta de tegula, àmfores i ceràmica comuna.
Els materials mobles recuperats presenten una forquilla cronològica que va des de les ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes) fins les sigil·lates sudgàl·liques, passant per les terrisses ibèriques, l'àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4), les ceràmiques comunes romanes o altres elements de menor importància, com ara ossos, malacologia i un fragment de sílex.
Es conserven materials d'aquest jaciment en el Museu de Cabrils i en el Museu de l'Estampació de Premià.
Història
Jaciment descobert durant les prospeccions efectuades per la Carta Arqueològica l'any 1987. Segons altres fonts el descobrí l'any 1984 Jordi Bagà. Membres del Museu de Cabrils descobriren una excavació clandestina que posava al descobert un paviment i una paret romans. L'any 1987 es lliurà un informe al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Cap a finals de 1987 començà la construcció d'un xalet que arrasà les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. L'arqueòleg territorial de l'antic Servei d'Arqueologia hi realitzà una inspecció el dia 22 de febrer de 1988.
Bibliografia
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
