Riu de Bitlles
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El riu de Bitlles o Riudebitlles arriba al municipi de Sant Sadurní d’Anoia en la seva àrea nord, tractant-se dels últims 1,8 km del curs fluvial abans d’arribar a l’aiguabarreig amb el riu Anoia. En el tram dins del municipi no rep aigües de cap afluent. Algunes de les construccions que van aprofitar el curs hídric del riu de Bitlles són el molí de l’Aixertell (donat que el segle XVIII s’intensifica la indústria paperera), el pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls o la colònia Pons, situada a pocs metres de l’aiguabarreig Anoia-riu de Bitlles.
El riu neix a la Serra de la Llacuna (dins de la Serra d’Ancosa), encara que en un principi la seva denominació és la de “riera de Mediona”. És a partir de Sant Quintí de Mediona que passa a denominar-se riu de Bitlles. Es tracta d’un riu amb cabal continu durant tot l’any, encara que força humil, amb uns 110-130 litres per segon a Torrelavit.
Els boscos de ribera característics del riu de Bitlles són les alberedes, amb el protagonisme de l’àlber i l’aparició del pollancre i el freixe. En algunes àrees puntuals podem trobar exemplars més o menys aïllats d’alzines i roures, com és el cas de l’àrea del pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls, on es pot trobar algun exemplar d’alzina de dimensions considerables. Les alberedes, però, tenen unes dimensions reduïdes, i en alguns punts són inexistents, on pren protagonisme els canyissars. El sotabosc és força dens, degut també a les poques campanyes de neteja que es duen a terme a la llera del riu. Aquí hi podem destacar les heures, la vinca o el roldor.
Història
El riu de Bitlles apareix documentat al segle X, anomenat com a rivus de Birlas o rivus de Berilas, topònim d’origen incert.
Bibliografia
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi; DALMASES, Carles (2020). Informe tècnic. Camí del riu, Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Àrea de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona.
