Riera Lluçanès Lluçà

Osona
Sectors nord, central i sud del terme municipal
Creua el terme municipal de nord a sud

Coordenades:

42.07446
2.05716
422007
4658474
08109-211
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
Inexistent
Fàcil
Lúdic
Pública
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ACA. c/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
Jordi Compte i Marta Homs

La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost.
La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal d'Alpens i entra al terme municipal de Lluçà entre Pallarès i els Plans.
En el seu recorregut de nord a sud la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Baga, el rec de Bartrons i el rec de Muntanyola, després del qual la riera passa pel costat del molí de Puig-oriol, l'únic molí de Lluçà bastit a la riera Lluçanès. Poc després del molí la riera creua la carretera BV-4341 i entra en un tram en que divideix els termes municipals de Lluçà, a l'oest, i de Sant Martí d'Albars, a l'est. En aquest tram la riera no rep afluents importants del costat de Lluçà i abandona el terme municipal a l'alçada de la roca de Morgada, al nord de Fumanya i a poc menys de 600 metres per sobre el nivell del mar.
Es tracta d'una riera poc humanitzada, amb únicament dues rescloses en el seu tram per Lluçà, la del molí de Puig-oriol i la del pantà de Santa Eulàlia, ubicat al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud de Can Vinyes i Vilaïner. A més de les rescloses, la riera és creuada per dos ponts, el de la carretera BV-4341, de gran alçada, i un petit pont prop del pantà de Santa Eulàlia.
Conserva en la major part del seu recorregut un ecosistema amb diverses espècies autòctones entre les que destaca la nàiade d'aigua dolça Unio Aleroni. També forma nombrosos espais d'interès natural i social entre els que destaquen el gorg del Marquès, la Garganta, les Rentadores o l'espai que envolta el molí de les Vinyes, al terme municipal de Sant Martí d'Albars.