Riera de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Travessa el terme de nord a sud
    400 m

    Coordenades:

    41.70367
    2.38492
    448825
    4617059
    Número de fitxa
    08234-281
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    PEPM. DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009.
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional.
    La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès
    Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac.
    La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic.

    Les coordenades corresponen a un punt central del torrent.

    La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor.
    Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya.

    HERRERO i BARÓ, H. (2004). "La denominació de la riera de Vilamajor", Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15.
    SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24.