Riera de Relat Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Sector central del terme municipal
    Travessa el terme municipal de nord a sud, des del molí de Vallgatina fins al sud-est de la Molina

    Coordenades:

    41.91867
    2.02435
    419096
    4641207
    08212-74
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    En el recorregut de la riera no hi ha indústria i només es troba una gran explotació agropecuària, la d'Argilers. La poca proliferació de granges i de conreu, en proporció a l'extensa superfície de bosc, fa suposar que la qualitat de l'aigua es manté en uns límits acceptables.
    Legal
    Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987
    Fàcil
    Social
    Pública
    Generalitat Catalunya. Dep. Medi Ambient. ACA. c/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
    Jordi Compte i Marta Homs

    La riera de Relat neix a l'extrem nord del terme municipal de Sant Feliu Sasserra i el travessa de nord a sud separant-lo en dos parts i superant un desnivell aproximat d'uns 125 metres, des dels 547 metres del naixement fins als 422 quan abandona el terme municipal.
    Es pot ubicar el punt on neix la riera de Relat a pocs metres al nord del molí de Vallgatina en el punt on s'uneixen el torrent del Soler, també conegut com el torrent de la Cogullada, i el torrent de la Costa, que prové del terme municipal de Sant Maria de Merlès.
    Des d'aquest punt, a l'extrem nord del terme municipal, la riera avança, passant pel molí de Vallgatina, en direcció sud formant diversos meandres. Fins arribar al següent molí, el de Badia, la riera rep les aigües de diversos torrents entre els que destaquen el torrent de les Vesprades i el de Vilaclara, que desemboquen a la riera per la banda est, i el torrent del Solerot, que arriba a la riera pel cantó oposat. La zona on conflueix la riera amb els dos últims torrents esmentats és coneguda com el pla de la Meuca.
    Des del molí de Badia, la riera continua en direcció sud fins a l'altura dels Arnaus, vorejant el pla d'Argilers i trobant-se en aquest tram amb els torrents de la font de Pedra i de la font de Puig Lluçà, que desemboquen a la riera pel marge est.
    A partir d'aquest punt, la riera forma diversos meandres i gorgs ja que queda enclotada entre el serrat dels Arnaus i el serrat de la Rovira. En un d'aquests meandres, i just després del gorg dels Arnaus, hi ha ubicat el molí dels Arnaus, l'última construcció situada a peu de riera en terme de Sant Feliu Sasserra. En el punt on la riera abandona el terme municipal, rep les aigües del torrent de Comes Òlibes, des de l'est, i del torrent de la Molina o de Rocafesa, des de l'oest.
    La riera de Relat comptava amb quatre molins en el seu pas per Sant Feliu Sasserra: als ja esmentats molí de Vallgatina, de Badia i dels Arnaus, s'hi ha de sumar el desaparegut molí de Vilaclara, del que segons fonts orals se'n conserva un mur. Encara es conserven les rescloses que desviaven una part de l'aigua de la riera cap als molins, tot i que en la majoria dels casos s'ha perdut la canalització que portava l'aigua fins a les seves basses.
    En el seu recorregut pel terme de Sant Feliu Sasserra, la riera travessa majoritàriament boscos de pins ja que avança sempre entre desnivells. Només a la zona central, al voltant del pla d'Argilers, l'entorn de la riera és pla permetent el conreu. També es troben en tot el recorregut de la riera petits camps que es regaven amb l'aigua de la riera: les hortes.

    La conca de la riera de Relat està protegida pel municipi a través de les normes subsidiàries. La zona protegida, que envolta la riera en tot el seu curs, ocupa una extensió de 73'81 hectàrees.
    La nevada de gener de 2006 ha provocat que una gran quantitat d'arbres s'hagin trencat i d'altres hagin quedat tombats, aquest fet tant ha afectat als camins i al bosc, com a la riera, a on han caigut alguns d'aquests arbres.

    Relat correspon a un topònim llatí, RIVUS LATUS que significa riu ample. Coromines diu, parlant de la Gavarresa i el Llobregat, : "... l'un des affluents inférieurs porte encore le nom RELAT, provenant de RIVUS LATUS (d'après une evolution phonétique comune dans notre notre toponymie)" (COROMINES;1965)
    Relat també era una unitat territorial primigènia que s'estructurà en la època posterior a la reconquesta. Aquestes unitats són citades amb el nom del mas o vilar més important de la zona, que en aquest cas era el mas Relat situat dins el terme de Sant Feliu Sasserra, avui en dia inexistent. La primera menció és del 889 " villare que nominant Riolato" i formava part de la jurisdicció del castell d'Oristà (MASRAMON;1990)

    Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987
    COROMINES, J, Estudis de Toponímia Catalana, editorial Barcino, 1965.
    MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la Baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990