Riera de Clarà
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d'altitud i travessa el municipi fins a arribar a l'Espunyola, des d'on entra al terme d'Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s'hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l'atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d'aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d'aquest punt i fins a l'embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.
Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d'aigua i embassaments. Un d'ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.
Història
Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s'han anat construint al seu voltant. Dos d'ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d'aquesta mateixa època.
Bibliografia
AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.
ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.
AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.
CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya.
