Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt format per dues estructures arquitectòniques. Per un costat la masia pròpiament dita i per l'altre una antiga pallissa, situada a la zona més septentrional del conjunt, que ha estat restaurada i condicionada com a habitatge de segona residència. Pel que fa a la masia, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel respecte la façana principal. L'accés a la casa se situa a la façana sud mitjançant un portal simple, amb brancals i llinda de fusta i que, a causa del desnivell del terreny, dóna accés a la primera planta. Aquest desnivell del terreny facilita la formació d'una petita era a la que s'accedeix mitjançant una escala de pedra que envolta una construcció mig enrunada que serveix de marge o mur de contenció a l'era. Al costat est del portal se situa una senzilla finestra i a la planta segona s'observen dues senzilles finestres amb ampit de pedra. Un annex de només una sola planta s'adossa a la façana est, amb una coberta de teules a una sola vessant. Dit cobert disposa d'un accés a la façana sud mitjançant una senzilla porta amb llinda de fusta i una petita finestra amb emmarcaments de pedra. A la façana est presenta dues senzilles finestres defensades per reixes de ferro de disseny senzill. La façana est de la masia (a la qual s'adossa el cobert esmentat) presenta una senzilla finestra amb llinda de fusta a nivell de la primera planta i dues a la planta segona, on la més meridional presenta llinda de fusta. La façana nord presenta únicament una finestra a nivell de la segona planta i dos coberts adossats. En els murs nord i sud s'observa la traça d'uns angles que semblen indicar que en origen la casa era més petita, a la qual posteriorment es va ampliar l'estructura pel costat de llevant.
Pel que fa a la pallissa, aquesta disposa d'una planta rectangular i un alçat de dos nivells, amb una coberta de teules a dues vessants i el carener orientat de nord a sud. Disposa de tres accessos situats a la façana sud, est i oest. La façana sud està dominada per una única gran obertura en arc de mig punt a doble alçada, l'emmarcament de la gran llinda en forma d'arc és realitzat amb dovelles d'estrets carreus de pedra i muntants també de carreus. A la zona més oriental d'aquesta façana s'observa una escala de pedra que permet accedir a la cota del terreny al qual afronta la façana oest. En aquesta façana oest hi ha una porta que dóna accés a la primera planta, emmarcada per grans carreus de pedra i una llinda de fusta. Adossada a la façana nord trobem una moderna escala, amb paviment i graons de gres, que permet baixar des de la cota de la façana oest fins al nivell de la planta baixa. La façana nord presenta una organització d'obertures força irregular, amb tres finestres a la planta baixa, amb emmarcaments de pedra i llindes rectes. A la planta segona, una finestra a tocar l'angle oriental amb llinda de fusta, i una petita i estreta finestra centrada a la zona del capcer. Finalment, la façana est presenta dues obertures, un portal situat a la planta baixa amb brancals fets amb grans carreus ben escairats i una llinda de fusta, i a la planta primera, un balcó ampitador, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques, i una barana de ferro de disseny senzill. Els paviments que envolten el perímetre de les façanes est i sud són moderns i els voltants de la pallissa estan enjardinats amb gespa i elements decoratius de caràcter rural.
Història
Arquitectònicament, l'estructura que conforma la casa ens assenyala diferents moments constructius. No tenim gaires elements que ens permetin aportar cronologies més precises però l'estructura visible exteriorment sembla correspondre al segle XVII i XVIII, encara que no podem descartar la seva existència amb anterioritat a aquestes cronologies.
A nivell documental tenim referències que ens donen testimoni de l'existència de la masia a principis del segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal en que el referent al 1716 hi figura el mas Riera propi de Francesc Cirera i Riera. Hi ha altres registres posteriors amb dades similars a les recollides en aquesta data. Al registre de 1766 el mas Riera consta com a propietat de Joan Riba de Viladonja i com a masover, Jaume Coll; en aquesta data també s'aporta la relació de diferents tipologies de terra i les seves qualitats, a més del conceptes que li pertoca pagar per aquestes, a més de per la casa, pel personal i també pel bestiar, del que es diu que tenen un bou, un burro i dos porcs.
Posteriorment, al llarg del segle XVIII i XIX consten diverses cites de la masia en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les dades de compliment pasqual.
A finals del segle XIX, en una relació de cases i els habitants de Castell de l'Areny del 1898 consta que a Riera hi vivien quatre persones.