Puig Nou
Castell de l'Areny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Puig Nou està emplaçada en una àrea més o menys planera, a mitja carena d'un dels morrals que conformen la part de llevant de la vall de la riera de Castell. La masia està abandonada i en procés d'enrunament; actualment les restes estant molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut i no permeten una bona visió dels elements conservats. Cal dir que el conjunt d'estructures i edificis que conformaven la masia encara conserven una alçada considerable dels seus murs. Es pot distingir l'estructura de la casa, una altra construcció que semblaria correspondre a coberts o espai destinat a l'activitat agropecuària, i un paller. L'estructura de la casa és de planta rectangular amb algun cos que s'hi adossa a la façana més de ponent, l'edifici està bastit en una zona amb desnivell determinant una alçada visible diferent de les seves façanes. L'orientació de la casa és en sentit nord-sud, sembla que amb la façana principal disposada a migdia. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars; pocs elements podem distingir, alguna obertura senzilla, de muntants de carreus senzills i llinda de fusta.
A pocs metres al costat de ponent de la casa trobem una construcció de planta rectangular allargada, que està bastida adossada al marge del terreny natural, sembla que era almenys de dos nivells i coberta a un sol vessant. No es pot distingir ni veure els espais d'aquesta construcció, però per la configuració, sembla tractar-se d'un edifici destinat al bestiar i magatzem.
A pocs metres al nord-oest de la casa, a la part més planera, hi ha l'estructura del paller amb el pla de l'era al davant. Mostra planta rectangular allargada amb la façana principal oberta cap al sud-oest. Els murs són de carreus desbastats algunes pedres irregulars i a les cantoners grans blocs desbastats.
Història
La masia Puig Nou forma part de la finca Puig Vell, aquest fet pot haver facilitat que disposem de poques dades documentals conegudes que es refereixin directament a Puig Nou. Pel que fa al capmàs, Puig Vell tenim referències documentals que permeten apuntar un origen baix medieval a la masia, moment en que es parla només de Puig. No tenim notícia de quan es construeix Puig Nou i els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures són pocs. Tot i així, els elements visibles semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVIII, també hi ha la traça d'alguna modificació que pot datar del segle XIX.
La construcció de Puig Nou podria relacionar-se amb l'època de creixement i expansió del camp català, coincidint amb l'important augment demogràfic del segle XVIII. D'aquest període daten, de fet, la construcció de noves masies, així com l'ampliació de moltes cases ja existents i també la construcció moltes masoveries, com seria el cas de Puig Nou.
En els documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal, no s'hi relaciona directament la casa de Puig Nou, de fet, no es distingeix Puig Vell i Puig Nou, apareix la finca com a Puig; de fet, era una sola finca. En el registre datat el 1766 entre les terres de conreu, boscos, rocals, casa, i altres, el personal que declaren consta per "lo personal de dit Puig", " per lo personal de Joan Canal", i "per lo personal de Ramon Boixader".
Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, en les que s'esmenta Puig Nou, es remunten al segle XIX, període del qual hi ha diverses notícies que s'hi refereixen. Així, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32" (ACBR), consta com a propietari de Puig Nou, Clemente Casals.
També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170).
Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 44, Puig Nou, consta que hi vivien set persones, un matrimoni, Joan Boixader Comellas com a cap de família i la muller Josefa Valls i Gomfaus, i cinc fills i filles.
Bibliografia
IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona
