Retaule de Sant Andreu de Pruit
Rupit i Pruit

    Osona
    Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic
    Emplaçament
    A la planta 1 del museu, dins de la sala 13
    950 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.04242
    2.45558
    454942
    4654629
    Número de fitxa
    08901 - 221
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XVI
    Any
    1521
    Joan i Perot Gascó
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    BCIN
    BCIN moble pel Decret 474/1962 de museus
    Aquesta peça és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, segons el qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics.
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Fragment d’un retaule procedent de l’església de Sant Andreu de Pruit, custodiat i exposat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 72). Es tracta d’un dels compartiments del retaule dedicat a Sant Andreu, bastit amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromat, daurat i amb unes mesures de 170,5 cm de llargada per 103,5 cm d’amplada. Aquest compartiment inclou la representació del Calvari, amb Jesús crucificat i acompanyat per les figures de Maria, Sant Joan i Maria Magdalena, agenollada als peus de la creu. Les figures es presenten estilitzades i el disseny de l'escena és el resultat de la combinació de dues xilografies d'Albrecht Dürer, d'on provenen el vol del perizoni de Crist o la contradicció entre l'expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan.

    La imatge ha estat extreta de l'espai web Goigs i devocions populars.

    El pintor navarrès instal·lat a Vic Joan Gascó va contractar l’abril de 1521 un conjunt de taules dedicades a sant Andreu i coronades amb l’escena del Calvari. La resta del retaule comptava amb una taula central amb la figura del sant i, al seu voltant, quatre escenes més: la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. En el contracte s'especificava que Jesús Crucificat havia d’anar acompanyat de les figures de Maria, Joan i la Magdalena.

    L’obra s’atribueix també al fill d’en Joan Gascó, Perot, donat que l’encàrrec es realitzà en els darrers anys de la vida del pintor, quan Perot ja tenia una responsabilitat destacada dins del taller familiar.

    La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic l’any 1893.

    NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta, p. 249.

    SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887