Retaule de la mare de Déu del Roser
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.
La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades.
Història
El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.
Bibliografia
CARBONELL I GENER J. (1961). "Siete Ensayos de Historia Suburense". Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. "Els altars barrocs de la parròquia de Sitges". Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. "Notes sobre la construcció de l'església parroquial". Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). "Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal". Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.
