Restes de la muralla. Baluard-La Punta
Sitges

    Garraf
    Pg. de la Ribera

    Coordenades:

    41.23465
    1.81116
    400371
    4565487
    Número de fitxa
    08270 - 397
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XIII
    Estat de conservació
    Bo
    El Pla Especial estableix que cal conservar íntegrament les restes i restaurar les parts malmeses.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN 1473 29/0/1991. Pla Especial, 397. 2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-11955
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Direcció General Patrimoni Cultural c/ Portaferrissa, 1 (Palau Moja)-08002 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Es tracta de les úniques restes que es conserven de la muralla medieval de la vila de Sitges. A nivell constructiu, el llenç de mur està conformat per un paredat ordinari conformat per pedres desbastades de petites dimensions, cohesionades per un morter de calç de tonalitat terrosa i sense cap mena d'ordenació en filades regulars. Estructuralment, la disposició del parament és clarament atalussada, especialment en el sòcol inferior que sobresurt del plom de la resta del mur. En aquesta mateixa base poden identificar-se alguns norais antigament destinats a l'ancoratge de les embarcacions (vegeu fitxa nº 539). La part més oriental de l'estructura disposa de diferents anivellaments enjardinats que es perllonguen fins a les escales del Baluard (vegeu fitxa nº 396).

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.

    Les restes de la muralla medieval de Sitges corresponen al recinte fortificat que encerclava el primitiu nucli de la vila, datat al voltant del segle XIII. Aquest perímetre murat disposava de dues portes d'accés que comunicaven amb els camins que es dirigien a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Aquesta alineació va definir un primer eix viari extramurs que va ser la línia vertebradora del primer raval sitgetà; comprenia els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l'Aigua i va quedar inclòs en el segon perímetre de muralla construït al segle XVII. A nivell arqueològic, des del segle XIX fins l'actualitat s'han realitzat diverses troballes arqueològiques en la zona del baluard de Sitges. L'any 1883 es van trobar casualment dues monedes romanes, una de l'emperador Tiberi i l'altra d'Adrià. En el decurs del segle XX, la localització de material arqueològic a la zona corresponent al baluard ha estat una constant: -1949. Localització de dues àmfores senceres en el subsòl d'una casa propietat de Ramon Sala, junt al vell baluard; les peces, si bé no presentaven unes característiques massa precises, no semblaven correspondre a una tipologia clarament romana. -1973. Localització de diversos fragments d'àmfora romana durant el transcurs d'unes obres realitzades a l'església parroquial i en una casa pròxima. -1974, la realització d'obres a l'edifici de l'Ajuntament permet localitzar ceràmica feta a mà, de vernís negre, ibèrica pintada, un amforisc, ceràmica sigil·lada, ceràmica medieval i moderna. -1976, es porta a terme un sondatge davant d'església parroquial que permet recuperar una vora d'àmfora púnica ebusitana, una vora de campaniana A, una nansa d'àmfora bífida d'àmfora romana i diverses restes d'època medieval i moderna. També s'han trobat a la zona algunes destrals de pedra i algunes sitges de cronologia incerta. En els darrers anys, dins l'àrea del baluard, s'han efectuat diverses intervencions arqueològiques pròpiament dites, motivades per la realització d'obres de remodelació en l'interior d'alguns edificis, i per la instal·lació o remodelació d'infraestructures en els carrers: -1986. Intervenció en una dependència semisubterrània de l'edifici de l'Arxiu Històric Municipal. -1996. Excavació de l'espai interior de l'edifici del" Sarcòfag", a causa de l'obertura d'un nou accés al c/ Sant Joan a fi d'adaptar l'edifici com a magatzem del Patronat de Museus de Sitges. -1997. Seguiment arqueològic de les obres dels edificis nº 8 i 12 del c/ Fonollar per integrar-los dins la xarxa del Consorci de Museus de la ciutat. -2001. Seguiment arqueològic de les obres d'instal·lació d'unes conduccions de gas en els c/ de la Devallada i d'en Bosc i en l'espai situat davant la biblioteca i de les obres destinades al sanejament i reforçament del c/ Fonollar, des de la porta de Sant Miquel fins a la Pl. de l'església de St. Bartolomeu. Cadascuna d'aquestes intervencions disposa d'una fitxa de l'IPAC específica on es detallen les troballes realitzades. Totes aquestes intervencions han aportat dades materials amb les que definir, encara que parcialment, les primeres etapes històriques del poblament sitgetà i el context històric de la construcció del baluard.

    GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1988), "Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament". Vilafranca del Penedès GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1989), " L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges". Vilafranca del Penedès LLOPIS, Joan (1891) "Assaig Històric sobre la vila de Sitges". Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11955 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SERRA, J. " Subur al fin?", Eco de Sitges, 11 agost 1974 SERRAMALERA, P. (1968) "El Sitges de nuestros bisabuelos"